Monument als castellers (Tarragona)

De manera realista representa un quatre de vuit format per 219 figures de mida natural a la pinya, a la base, a més de les 24 que formen el tronc visible del castell. Està fet de bronze, té onze metres d'alçada i pesa dotze tones. Quatre mesos més tard de la inauguració s'hi afegiren les figures dels dos grallers i el timbaler. En total, doncs, són 222 figures.

Un primer projecte es féu el 1967, però no reeixí malgrat que la premsa del moment el donava per fet. El metge traumatòleg Francesc Anglès seguí la tècnica dels emmotllaments en guix i el 8 d'agost de 1993 es va presentar l'obra al Castell de Santa Maria de Queralt i es va exposar durant un mes perquè les poblacions interessades l'adoptessin, que eren en realitat dues, Tarragona i Vilafranca del Penedès, atès que el Vendrell, Valls, Sitges, Torredembarra i Altafulla ja tenien els respectius monuments als castellers.

Després l'obra fou exposada a Tarragona i acceptada per l'Ajuntament. La Foneria Artística Vilà de Valls es féu càrrec del projecte i de la fosa l'obra en bronze a la cera perduda. L'obra, de proporcions colossals, s'inaugurà al penúltim tram de la Rambla Nova el 29 de maig del 1999. La inauguració va ser apadrinada per la participació de les quatre colles castelleres de Tarragona i deu més de fora. Atès l'auge del fenomen casteller, el monument, molt discutit inicialment, va sent cada vegada més acceptat.

El conjunt de l'escena està format per 222 persones realitzades amb gran detall. Entre aquestes 219 figures es reconeixen rostres com els de Pau Casals, Pablo Picasso, Antoni Gaudí, Joan Miró o Joan Antoni Samaranch i diversos personatges de Santa Coloma de Queralt (com l'historiador local Salvador Palau Rafecas "el Galo" o el professor Josep M. Carreras Tarragó) entre d'altres. Fora el castell s'hi troba un grup de tres músics a una banda —format per dos grallers i un timbaler— i el cap de colla, que dirigeix el castell, a l'altra.